dijous, 28 de juliol del 2016

La mare del Roc ens regala un comiat ben dolç...gràcies a tu Laia!

GRÀCIES
El Roc acaba l'escola bressol. Tinc un nus a l'estómac, i no és perquè es faci gran, que això
prou m'agrada: m'explica què sent, què pensa, em pregunta coses i em fa saber què vol, què
desitja i què somia. I això a mi em sorprèn i em meravella: com aquella coseta petita que duia al
ventre ja és tota una personeta.
El què em fa estar trista de què acabi l'escola bressol és que sé que és el millor lloc on hagués
pogut estar aquests dos anys. Ell és feliç, té ganes d'anar a l'escola i em parla dels companys i
companyes i de la Ivet i la Melània. Sé que trobarem altres espais (com l'escola dels grans) on el
Roc també hi estarà bé, però penso que mai tan acompanyat, tan mimat, tan estimat com a
estat a l'escola bressol.
I és que són totes i cadascuna de les coses que fem a l'escola i amb l'escola que ens deixen
aquest regust dolç i tendre de la vida i dels petits moments. Ja de lluny quan arribem veiem la
vola del món! Buf, quants salts que hem fet allà, i voltes, i tirades de serp, i... primer necessitava
les nostres mans per pujar-hi i baixar, i de mica en mica ha conquerit l'habilitat per pujar i
baixar tot sol mentre ens ho mirem des de la distància. Es discuteix amb els altres perquè li
volen passar a davant i ha pogut posar en pràctica les frases que els hi ensenya l'escola: - no,
això no, al Roc no li agrada! Tot fent-li entendre a l'altre que aquella bola la vol per ell sol.
Després pugem la rampa i entrem a l'escola. Sempre hi ha algú per dir-nos el bon dia i una
música de fons que quan ningú el mira es deixa portar i balla tan bé com sap. M'agrada tant
com es mou, com dóna voltes i fa cara d'orgull imaginant-se no sé què. Li encanta el sofà on
tantes tetes i galetes hem menjat, i els contes, i l'arc de Sant Martí, i les espelmes i el peixet
que dóna voltes. Abans el sofà l'ajudava a fer menys feixuga l'entrada a l'escola, la separació de
la mare, era l'últim moment, l'últim petó. Ara el fem servir quan marxem, per no marxar tan de
cop, per seguir sentint l'olor d'escola, veure com marxa la Ivet i fer més dolç l'”adeu, fins demà”.
Els passadissos també han compartit molts moments del Roc. L'Elefant penjat a la paret, els
contes que ens emportem a casa i tornem l'endemà (o al cap d'una setmana), la classe de la
Mireia, que ara ens queda lluny i on sempre anem a saludar a l'Héctor. Els instruments de música
i el menjador. I ja entrem a la classe, la classe dels Sardanistes, bé, pel Roc, la classe de la Ivet... i
la de la Khadi, i la Binta, i l'Iker, i l'Adam i,... la dels seus amics. Aquí sempre, i hagi hagut qui hagi
hagut, la rebut amb una dolça abraçada, amb una benvinguda, amb un Bon dia, Roc, com estàs?
Amb un deixo de fer el què estic fent i et miro a tu Roc, què guapo que vas, t'has tallat el
cabell? Portes una poma? T'ajudo?. I el Roc es desfà, sobretot amb les abraçades de la Ivet i el
seu somriure. A vegades ja ni es gira a dir-me a Adéu. I m'agrada tant veure que estima als
altres, els que l'envolten i no som els de casa, que es deixa estimar i que per certes coses ja no
ens necessita, al contrari, molestem una mica. I s'ha deixat estimar perquè li heu deixat fer al
seu ritme, heu deixat que s'expressés, que plorés, l'heu acompanyat i l'heu entès i així ha vist que
tenia carta blanca per estimar-vos com vosaltres l'heu estimat a ell. Aquest és un dels aspectes
que no sé si els altres sabran fer tan bé com heu fet aquí a l'escola, sobretot la Mireia i la Ivet.
I no només és gràcies a les persones que formeu part de l'equip, sinó també als espais, a les
activitats i les propostes. A l'escola es pot fer, es pot tocar, es pot mirar, es pot sentir, es
pot escoltar. El Roc a casa canta les cançons de l'escola, narra els contes de l'escola, m'explica
com juga amb la sorra de l'escola, posa aigua al got i em pregunta si vull aigua, com feu a
l'escola. El Roc es torna boig pel laboratori d'experimentació i pel jardí. Quan anem cap a l'escola
em diu que vol anar al Jardí, que li dirà a la Ivet d'anar-hi només entrar i jugarà al sorral i al
tobogan. I quan em despisto a la sortida sempre corre a entrar al laboratori, a tocar, a mirar, a
sentir tot allò només seu per un instant.
Agrair-vos a tot l'equip l'acollida, l'escolta, el respecte cap a la nostra manera d'entendre
l'educació del Roc, però sobretot agrair-vos el respecte que teniu cap als infants. Marxem d'una
escola petita que fa una de les feines més grans d'aquesta societat: educar el futur, i ho feu
des de l'escolta, el respecte i l'estima. Esperem que ells puguin fer moltes més escoles com la
vostra en el futur.
I una picada d'ullet a tu, Ivet, que li has robat el cor. Quan vas arribar no les teníem totes, ja
saps com som les mares, a vegades ens costen més els canvis a nosaltres que a ells. Però el
Roc ens ha ensenyat dia a dia que amb tu ha estat com a casa, a vegades millor i tot, hehe.
Continua amb aquesta alegria, aquest “carinyo” que els dones i aquesta empenta i disposició per
fer el què faci falta.
Ens veiem molt aviat.

dimecres, 13 de juliol del 2016

TALLER DE XOCOLATA AMB FAMÍLIES

Avui volem compartir amb vosaltres el taller d'experimentació amb xocolata que varem realitzar amb les famílies de l'aula de lactants.
Per fer aquest taller vam aprofitar el bon temps, ja que l'objectiu principal era gaudir i experimentar amb el mateix cos, tant els nens i nenes com les famílies.
Ens ho vam passar molt bé! I qui us deixem un petit recull de fotos de la sessió.