Fins aquí aquest primer trimestre. Finalitza un inici de curs ple de
coneixements, d’estima, de confiança, d’aprenentatges... Moments únics que hem
compartit i que de ben segur recordarem sempre.
Ara esperem que descanseu, que aprofiteu aquests dies i que l’any vinent continuem
gaudint juntes de molts més moments.
Us desitgem unes bones festes i una bona entrada d’any.
Poema d’hivern
Estimo la quietud
dels jardins
i les mans
inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la
tendresa de la pluja
i el pas insegur
dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres
amb dibuixos de gebre
i la quietud dels
capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits
inacabables
i la gent que
s'apressa sortint del cinema.
És una mica
malenconiós,
d'una malenconia
blanca i molt íntima.
L'hivern no és el
fred i la neu:
És un oblidar la
preponderància del verd,
un recomençar
sempre esperançat.
L'hivern no és
els dies de boira:
és una rara
flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en
silenci,
és el silenci de
les cases
i el de les
cambres
i el de la gent
que mira, rera els vidres,
com la neu
unifica els horitzons i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol
