Són molts els moments a l’escola que observem als infants fent l’acte de construir, i darrere d’aquest fet entren en joc molts factors. Quan pensem en construir, la imatge que ens ve al cap és la típica torre en vertical, però aquest és un dels molts exemples que podem trobar quan parlem de construir.
Des de l’escola entenem que el joc de construcció utilitza un llenguatge molt potent que afavoreix a l’adquisició de processos, a la llarga més complexos, relacionats amb les matemàtiques o la lògica. Per aquest fet, oferir diversos espais a l’escola amb aquesta finalitat proporcionarà hores de joc que els infants necessiten per a cobrir la seva necessitat innata de construir i destruir.
Existeixen diverses etapes en el joc de construcció i conèixer-les ens proporciona eines per a poder oferir el material adequat a cada etapa evolutiva. D’aquesta manera, hi ha una primera etapa on els infants transporten blocs i actuen buidant el material, acumulant, traslladant o omplint. Aquest estadi primerenc és clau per a la posterior evolució i també perquè amb aquestes accions van descobrint l’espai que els envolta.
En la segona etapa és on es comencen a observar les primeres construccions verticals (torres) o horitzontals (files) i aquí entra en joc la coordinació i consciència del cos. La tercera fase, es caracteritza per l’aparició de ponts que interconnecten peces. La quarta fase, destaca per la creació de recintes tancats i aquest fet està estretament relacionat amb la cerca de l’espai personal. A la cinquena fase, vora els 5-6 anys, apareix el joc dramàtic i els mini mons i, finalment, l’última fase és la construcció d’estructures complexes on l’infant busca perfeccionar la tècnica, cercar reptes personals i col·laborar amb els companys i companyes.
Un altre dels factors que a l’escola donem rellevància és l’espai on presentar aquesta proposta. Així, l’entorn idoni ha de ser obert ja que és un joc que s’expandeix en l’espai, amb elements que continguin l’acció (com catifes) i disponible, amb material al seu abast que provoqui l’acció de l’infant. També, s’ha de poder oferir un espai que permeti a l’infant prendre riscos sense perill, com quan necessiten seguir una construcció en vertical i tenen la necessitat de seguir enfilant-se per fer una torre cada vegada més alta.
El material és un altre dels eixos clau, defugint tan sols de les peces pròpies per a la construcció per a obrir la ment cap a altres materials que poden posar-se al seu abast; des de material reciclat (tubs de cartró, ampolles, taps, caixes...), elements natural, estructures que s’encaixen entre si...fins a blocs de fusta de grans dimensions.
Finalment, cal destacar com el paper de l’adult en aquest procés també juga un paper important. Des de l’escola seguim de forma constant replantejant-nos el paper de l’educadora en tots els moments del dia amb els infants. Així doncs, en aquests instants que observem als infants en plena expansió constructiva gaudim observant i escoltant les converses que es creen entre elles i ells, intentant estar presents, però sense destorbar perquè no es talli el seu joc. És important deixar que es frustrin en el procés i conquesta de les seves creacions, com també procurem no preguntar què estan fent ja que els infants sovint creen pel pur plaer de crear.
A continuació us oferim un seguit d’imatges amb diverses creacions d’infants a l’escola:
