UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN

 

DINS DEL POT

 

LA RAMPA PIKLER

 

EL JOC DES DEL MOVIMENT LLIURE

EMBOLCALLAR-SE

EL CONSTRUIR I EL DESTRUIR

El joc de construcció aporta molts beneficis als infants, utilitza un llenguatge molt potent i afavoreix els processos matemàtics i lògics. 

A més, permet que els infants experimentin amb molts llenguatges i amb gran profunditat: ciències, tecnologia, enginyeria, art, matemàtiques i resolució de conflictes. Afavoreix l'adquisició de conceptes com la mida, la simetria, l'equilibri i fomenta la coordinació óculo-manual. 

Els infants tenen la necessitat de crear i construir quan creixen, i perquè no, la necessitat i el plaer també de destruir que forma part de la cultura d'infància. Quants cops construeixen una i altra vegada per després llençar la torre i sentir aquest gaudi de veure com cauen les peces i el so que generen? 

Quan els infants s'inicien en el món de les construccions, aquestes acostumen a ser més senzilles, com per exemple, col·locar cubs de fusta un sobre l'altre. Conforme van creixent senten la necessitat que aquestes construccions siguin cada cop més altes i més complexes.  Quan no existeix la intervenció de l'adult en el joc autònom de l'infant, aquesta resulta més afavoridor pel seu desenvolupament. 

"Hi ha tota una gradualitat en les construccions que no passa per la intervenció adulta. L'infant es marca els seus propis objectius i amb aquestes petites accions que poden semblar tan simples es prepara per a projectes molt més complexes" 

Romina Pérez Toldi

En relació a aquesta no intervenció de l'adult en el joc de construccions, l'altre dia llegíem un post de la Romina Pérez Toldi a tetaaporter que ens va semblar molt interessant i el qual pensem que és interessant compartir amb totes vosaltres. Enllaç: https://www.instagram.com/p/CRBus8alL3-/?utm_medium=share_sheet

A continuació, us volem mostrar amb imatges, com evoluciona el joc de construcció. Cliqueu aquí

SIMPLEMENT...UNES CAIXES DE CARTRÓ...

 Les caixes es disposen per l'espai de forma atractiva, que convidi a interactuar amb elles. 

El Santiago n'agafa una de la torre

El Rayan decideix ficar-se dins i explorar què pot trobar

La Violeta decideix agafar terra de la jardinera i ficar-la dins una caixa...la resta s'hi suma a l'acció...

L'Oleguer, gaudeix d'entrar i sortir d'elles, el Santiago de manipular la terra que ha caigut fora de la caixa...

El Guim es troba a gust assegut en una de les caixes mentre sent el tacte de la terra, el Babacar l'observa.

Crear, transformar, desfer, inventar...No és necessari ensenyar què podem fer amb els materials. 

L’infant és curiós, té necessitats i redescobreix el món que l’envolta!

NOVA PROPOSTA A L'ESPAI DE MOVIMENT

Famílies, us volem mostrar la nova proposta que s’han trobat els infants de 2-3 a l’espai de moviment. En aquesta ocasió s’ha preparat l’espai amb elements diversos que els permetrà descobrir encara més les possibilitats del seu cos i dels materials que s’hi trobaran. S’ha disposat l’espai amb caixes de cartró de diverses mides, algunes amb tapa i d’altres sense, plenes i buides, amb forats i finestres o sense.

Els infants podran experimentar també amb diferents tipus de paper, de diari, de vàter, més rugós i rígid, etc., presentat de diferents maneres, trinxats, penjats, arrugats o simplement disposats a terra.

La proposta convida a l’explosió motriu i potencia la imaginació, tot descobrint les característiques i possibilitats dels elements presentats alhora que emfatitza el joc lliure i manipulatiu.

  “És en el joc i només en el joc que l’infant és capaç de ser creatiu i utilitzar tota la seva personalitat. I només al ser creatiu es descobreix a sí mateix”.

 Donald Woods Winnicott

Us deixem unes imatges per a que pugueu veure el seu joc. Cliqueu aquí.

(Dir-vos que les imatges són de l’aula violeta ja que ha estat el primer grup que ha gaudit d’aquest espai).

 

L'ESPAI DE CIÈNCIA: UN LLOC PER DESCOBRIR I EXPERIMENTAR

Benvolgudes famílies, 

Aquest any, després d'un procés de reflexió de tot l'equip docent, basat a oferir noves propostes de descoberta del món als infants, hem inaugurat un nou ambient a l'escola: un espai dedicat a la ciència. Es tracta d'un ambient que ofereix propostes variades i diverses, un espai pensat, creat i adaptat d'acord amb els interessos i necessitats dels infants. En el moment en què els infants arriben a aquest espai els seus ulls es troben amb múltiples possibilitats de joc i descoberta, amb diferents materials naturals i quotidians que activen la seva curiositat innata d'exploració i descoberta. Rampes, bases giratòries, una taula de llum, construccions amb miralls, lupes i materials per experimentar amb les diferents mides de les coses, fang.... Són algunes de les propostes amb les quals poden interactuar els infants. A través d'aquest ambient intentem donar resposta a la necessitat de descoberta de l'entorn immediat dels infants, a les seves ganes d'aprendre, descobrir i conèixer el món. Mirar, manipular, olorar, sentir, provar i comprovar, llençar, amassar, contrastar, simbolitzar, construir, explorar, crear, indagar, pensar, experimentar, col·laborar, formular hipòtesis, descobrir, compartir .... Són alguns dels verbs que es posen en plena acció en el moment en què l'infant posa els peus en aquest espai. Oferim als infants, per tant, el temps que necessiten per romandre a l'espai i connectar-se amb els seus interessos interns, per decidir, amb total llibertat, en què volen dedicar el seu temps, amb quin material volen interactuar i, són, elles i ells, qui donen el sentit als materials que conformen aquest espai. Gràcies a les seves accions van fent petites passes cap al que significa el procés d'aprendre. El que té més valor en aquest ambient és donar cabuda al joc lliure com a eix vertebrador d'aprenentatge. I, així, el bé més preuat dels infants és sentir-se valorats i escoltats, sentir-se respectats, saber que es tenen en compte els seus interessos per tal d'obtenir unes experiències i vivències de qualitat.

L'infant, com qui viu i construeix el seu propi camí, la seva pròpia experiència, és valorat com el protagonista del procés d'aprenentatge, per la qual cosa, prioritzem el respecte i la llibertat cap a les seves accions com el més important per tal que obtinguin una vivència de qualitat en aquest espai de joc. El valor del temps, el clima càlid i relaxat com a activador de les accions dels infants, el respecte, el joc i l'experimentació, les relacions i la comunicació són alguns dels elements vertebradors d'aquest espai i del nostre projecte educatiu. I és, a través del joc a partir del qual els infants cada vegada més, aniran empoderant-se, creixent, adquirint experiències que, de mica en mica, els hi aniran apropant cap a una descoberta més concreta del món que els envolta.

A continuació trobareu un enllaç on podreu veure les fotografies de l'ambient:  

https://photos.app.goo.gl/BHKnJwhTyTsEEVcE8

CONSTRUIR I DESTRUIR

Són molts els moments a l’escola que observem als infants fent l’acte de construir, i darrere d’aquest fet entren en joc molts factors. Quan pensem en construir, la imatge que ens ve al cap és la típica torre en vertical, però aquest és un dels molts exemples que podem trobar quan parlem de construir.

Des de l’escola entenem que el joc de construcció utilitza un llenguatge molt potent que afavoreix a l’adquisició de processos, a la llarga més complexos, relacionats amb les matemàtiques o la lògica. Per aquest fet, oferir diversos espais a l’escola amb aquesta finalitat proporcionarà hores de joc que els infants necessiten per a cobrir la seva necessitat innata de construir i destruir. 

Existeixen diverses etapes en el joc de construcció i conèixer-les ens proporciona eines per a poder oferir el material adequat a cada etapa evolutiva. D’aquesta manera, hi ha una primera etapa on els infants transporten blocs i actuen buidant el material, acumulant, traslladant o omplint. Aquest estadi primerenc és clau per a la posterior evolució i també perquè amb aquestes accions van descobrint l’espai que els envolta. 

En la segona etapa és on es comencen a observar les primeres construccions verticals (torres) o horitzontals (files) i aquí entra en joc la coordinació i consciència del cos. La tercera fase, es caracteritza per l’aparició de ponts que interconnecten peces. La quarta fase, destaca per la creació de recintes tancats i aquest fet està estretament relacionat amb la cerca de l’espai personal. A la cinquena fase, vora els 5-6 anys, apareix el joc dramàtic i els mini mons i, finalment, l’última fase és la construcció d’estructures complexes on l’infant busca perfeccionar la tècnica, cercar reptes personals i col·laborar amb els companys i companyes. 

Un altre dels factors que a l’escola donem rellevància és l’espai on presentar aquesta proposta. Així, l’entorn idoni ha de ser obert ja que és un joc que s’expandeix en l’espai, amb elements que continguin l’acció (com catifes) i disponible, amb material al seu abast que provoqui l’acció de l’infant. També, s’ha de poder oferir un espai que permeti a l’infant prendre riscos sense perill, com quan necessiten seguir una construcció en vertical i tenen la necessitat de seguir enfilant-se per fer una torre cada vegada més alta. 

El material és un altre dels eixos clau, defugint tan sols de les peces pròpies per a la construcció per a obrir la ment cap a altres materials que poden posar-se al seu abast; des de material reciclat (tubs de cartró, ampolles, taps, caixes...), elements natural, estructures que s’encaixen entre si...fins a blocs de fusta de grans dimensions. 

Finalment, cal destacar com el paper de l’adult en aquest procés també juga un paper important. Des de l’escola seguim de forma constant replantejant-nos el paper de l’educadora en tots els moments del dia amb els infants. Així doncs, en aquests instants que observem als infants en plena expansió constructiva gaudim observant i escoltant les converses que es creen entre elles i ells, intentant estar presents, però sense destorbar perquè no es talli el seu joc. És important deixar que es frustrin en el procés i conquesta de les seves creacions, com també procurem no preguntar què estan fent ja que els infants sovint creen pel pur plaer de crear. 

A continuació us oferim un seguit d’imatges amb diverses creacions d’infants a l’escola:  

 

https://photos.app.goo.gl/7CpKEGCNtb3DLwSG8 

LES NOVES PROPOSTES DE L'AMBIENT DE MOVIMENT

Benvolgudes famílies,

Durant aquestes setmanes hem preparat les noves propostes de l'ambient de moviment on els vostres infants podran gaudir interaccionant amb caixes de cartró i teles a partir de les quals aniran descobrint les diferents possibilitats d'aquests materials. És per aquest motiu que ens agradaria reflectir la importància que té el cos i el respecte pel moviment lliure de l'infant des de l'escola. Partim de la base que l'eix essencial de la comunicació és el cos i a partir d'aquest s'activen processos d'aprenentatge i descoberta com l'autoconeixement, el descobriment de l'entorn immediat, la relació amb els altres, la seguretat i l'autoestima, la potenciació de l'autonomia.... Una pràctica educativa que deixa de banda el cos atempta contra el més primitiu i potencial de l'infant, posa en un segon pla allò que per a l'infant representa la seva eina de supervivència i de comunicació, ja que el moviment del cos és el que l'ajuda a sentir-se ell mateix, a sentir-se més capaç de fer coses, a expressar-se, a comunicar-se, a superar reptes, i a construir-se a poc a poc com a persona. És per aquest motiu que, des de l'escola, donem una vital importància al respecte íntegre del cos de l'infant i a la posada en marxa dels seus moviments en total llibertat.

Des de l'escola creiem en els infants, confiem en la seva capacitat per moure's lliurement i relacionar-se amb el món que els envolta, respectem els ritmes dels infants, un ritme que està marcat per la iniciativa pròpia del nen o nena, i no per la de l'adult. Considerem que potenciar l'autonomia dels infants en els seus moviments és clau, ja que afavoreix la descoberta de les seves pròpies capacitats, limitacions i processos d'aprenentatge que van adquirint.

Esdevenim observadors dels moviments dels infants i deixem fer, sempre posant límits de seguretat. Preparem espais segurs, pensats i adaptats pels infants i els nostres ulls esdevenen testimonis de l'art màgic de l'infant: veure com ells i elles van descobrint-se a poc a poc, van creixent, forjant-se com a éssers únics i van nodrint-se de totes les experiències, de totes les vivències individuals i amb el seu grup d'iguals, tot.... Amb el nostre acompanyament ple d'amor i de confiança en ells mateixos. I, per finalitzar amb aquesta entrada de blog, ens agradaria compartir amb vosaltres un poema de Loris Magaluzzi que mostra absolutament la nostra visió de l'infant.

Però el cent existeix...

L'infant és fet de cent.

L'infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments

cent maneres de pensar, de jugar i de parlar

cent sempre cent formes d'escoltar,

de sorprendre's, d'estimar,

cent alegries per cantar i comprendre

cent mons per descobrir, per inventar

cent mons per somiar.

L'infant té cent llengües (i encara cent cent cent)

però li'n roben noranta-nou.

L'escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen que pensi sense mans, que actuï sense cap

que escolti i no parli, que comprengui sense joia

que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen que descobreixi el món que ja existeix

i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen que el joc i la feina

la realitat i la fantasia

la ciència i la imaginació

el cel i la terra

la raó i el somni

són coses que no van plegades.

Li diuen en suma que el cent no existeix.

L'infant diu: però el cent existeix.

A l'enllaç, trobareu més imatges de l'ambient de moviment: https://photos.app.goo.gl/rVrvTJj8ht61zigF6

ESTRENEM SORRAL!

Aquest nou any, no ha pogut començar millor pels infants de la nostra escola i és que tot iniciat el segon trimestre, gaudim d'un nou espai de joc i descoberta a l’exterior, ja que l'AMPA, ens ha instal·lat un sorral al jardí de 0-2 anys.

I com no podia ser d'una altra manera, els infants van gaudir d'allò més el dia que varen trobar aquest nou espai!

Un espai on nenes i nens, poden desenvolupar la seva creativitat, un nou espai on l'infant, pot manipular i crear, dibuixar, omplir i buidar, amagar i trobar...

Jugar amb la sorra, no és només diversió, ajuda al desenvolupament motor, imaginatiu i evidentment sensorial. És un espai on infants i adults teixeixen nous vincles.

Segurament, vosaltres les famílies ja us haureu adonat de com de bé s’ho passen les vostres filles i fills però us deixem una petita mostra a través d’aquestes fotografies.

Com diu Elionor Goldschied “La sorra, com l’aigua, és un material elemental tant per la facilitat de trobar-lo en la natura com per l’activitat d’observació i de creació que desvetlla. Un joc i una experiència que no pot faltar en cap infant”.

Famílies, moltes gràcies per ajudar-nos a donar forma a aquest projecte!

https://photos.app.goo.gl/ZMU4wmU3sfXfQj3w6

ANIMA'T I JUGA AMB ELLS

“Anima’t i juga amb ells”, és un programa dirigit a infants i famílies. Pretén afavorir les habilitats comunicatives en el marc familiar a través del joc i les característiques psicoafectives dels infants.

L’activitat es va realitzar a l’escola els dies 20 i 27 de novembre i el 4 de desembre en horari de 17.30 a 19:00 hores, va estar dirigida per la Cristina i la Dolors.

Cada sessió va constar de tres parts, una primera part de presentació i escalfament, una segona de joc lliure amb els mòduls i materials psicomotors i una darrera part on els nens i nenes realitzaven una sessió de joc heurístic amb el material facilitat per l’escola. Paral•lelament, en aquesta darrera part de la sessió, mentre els infants es quedaven realitzant l’activitat amb la Cristina, els pares i mares marxaven amb la Dolors i comentaven diferents temes d’interès per les famílies.

Aquests han valorat positivament l’oportunitat de poder compartir aquests espais amb els seus fills i filles.