CANÇONS I JOCS DE FALDA

Benvolgudes famílies, 

Les mirades s’entrellacen i sorgeix la connexió, es respira un ambient dolç i agradable, les carícies i el tacte suau de la pell amb la pell van sorgint lentament, les cantarelles i la veu dolça de l’adult es fonen amb la mirada atenta de l’infant, els moviments d’un i l’altre entren en consonància, com si es tractés d’un ball, la satisfacció mútua comença a créixer construint un moment compartit íntim que s’establirà, per sempre més, en els nostres records. Tot això, convidat i donat de la mà dels jocs de falda….

Els jocs de falda tenen la gran capacitat de generar moments màgics d’atenció compartida, moments on l’afecte i la comunicació esdevenen els protagonistes de la interacció entre infant i adult.   A través de moixaines, balancejos, carícies, mirades, cantarelles….Tot acompanyat amb els moviments dolços del nostre cos, s'embolcalla a l’infant, assegut a sobre de la nostra falda, d’una experiència única, amb una forta càrrega emocional. Tot això afavoreix a crear un clima afectiu molt beneficiós i porta al fet que l'infant se senti confiat i segur. 

En els primers anys de vida dels infants és molt important que succeeixi una relació individualitzada i bidireccional entre l’infant i l’adult, ja que suposa un primer esglaó en la descoberta que fan de si mateix i del seu entorn immediat. 

Els jocs de falda es consideren molt importants per a potenciar una relació afectiva entre l'adult i l'infant. Mitjançant aquesta relació que s’estableix, sorgeixen uns torns de diàleg, que responen, no a una parla ja adquirida, sinó a una interrelació en què    l’adult és capaç de respondre als senyals de l’infant, i l’infant reacciona davant les accions que ofereix l’adult. Tota aquesta relació infant-adult s’ha de donar de forma harmoniosa. Amb aquesta relació també es desenvolupa una interacció comunicativa, que ha de ser equilibrada i progressiva en el sentit que l’adult va modificant el llenguatge en les interaccions a mesura que l’infant va mostrant conductes diferents i ajustades a l’edat. En la interacció comunicativa s’estableixen una sèrie de conductes per part de l’infant: el plor, els moviments corporals, les mirades, vocalitzacions i finalment paraules… que fa que l’adult interaccioni amb l’infant, no només corporalment sinó que també interactuï comunicant-se. L’infant va oferint unes pistes que denoten una evolució i que l’adult acull per avançar en el seu acte comunicatiu i així alternativament. En un inici, podem ser els adults qui iniciem el joc de falda però a mesura que van creixent, moltes vegades ja són ells/es qui ens ho demanen i, fins i tot, ho inicien amb altres infants per la gran font de plaer que els hi genera. 

Com veieu, els jocs de falda estan fortament carregats de processos d’aprenentatge i regalen tant a l’infant com a l’adult moments únics compartits. És per això que, des de l’escola, voldríem compartir amb vosaltres recursos per si voleu gaudir, a casa, d’aquestes experiències que propicien els jocs de falda. 

A més a més, a continuació,  us facilitem uns enllaços amb més recursos. 

• Jocs de falda- Damaris Gelabert: https://www.youtube.com/playlist?list=PLFhdD2HAM0HuwHe-Og5Bzv9t-AHxyuhH8

• Àlbum amb cançons de falda: https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_lkaAhg3W-YDA0E2kOIk7kAsYBqWBjp4A4

Esperem que gaudiu moltíssim!

AQUESTS DIES A CASA...

Estimades famílies, aquesta entrada ens fa especial il·lusió i és que gràcies a les fotografies que ens heu fet arribar, ens heu apropat una miqueta als vostres infants i és per aquest motiu que no podem més que donar-vos les gràcies.

Ens ha agradat molt veure-les tan engrescades i engrescats fent diferents activitats i a cada foto que hem vist, ens heu tret un somriure i ens heu donat forces per continuar endavant.

Desitgem que aquest vídeo acosti als vostres infants als seus companys i companyes i malgrat la distància, se’ls sentin tant a prop com us hem sentit nosaltres.

Fins aviat!

UN SANT JORDI DIFERENT...

Benvolgudes famílies, aquest any Sant Jordi arriba d'una manera diferent però tanmateix, no podem deixar de gaudir d'aquesta jornada literària.

Tot i que els carrers i les places no s'inundaran com anys enrere de roses i llibres, des de l'escola hem volgut retre homenatge a un dia com avui i no ho podíem fer de millor manera que amb un conte.

Aquest relat ha estat realitzat amb molta il·lusió i afecte per tot l'equip del CEIF Can Puiggener. 

A continuació trobareu el conte en format PDF a través del següent enllaç i en vídeo. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres:

https://drive.google.com/file/d/1-38_nkyA5Kdbi5eaecoqKeOUjGbN7e5p/view?usp=drivesdk

 L’equip del CEIF Can Puiggener

LA NECESSITAT DE "FER COM SI..."

Un dels jocs que més podem observar a la infància és “jugar a fer com si” o “a ser com…”. La imitació forma part indiscutible del procés d’aprenentatge de l’infant i és també la manera com aprenen a socialitzar-se, a interactuar i entendre el món que els envolta, a expressar les emocions i alhora anar integrant les diferents capacitats motores.

Fer veure que un cilindre de cartró és un telescopi, una peça de construcció es converteix en un telèfon o uns taps de suro en un menjar deliciós són alguns dels jocs que podem observar diàriament a l’escola, a casa, en el parc...

Però com tot procés d’aprenentatge, en el joc simbòlic també existeix una evolució. Inicialment veurem com els infants comencen a interessar-se en elements quotidians i reals per donar-li la utilitat que observen en el món dels adults. Per exemple, quan agafen les claus de la mare o el pare i es dirigeixen a la porta per intentar encaixar-les al forrellat. Més endavant donaran vida als objectes aportant la seva imaginació per fer altres coses que no siguin les establertes socialment. Com quan un infant utilitza una forquilla i fa veure que és un cotxe. Després s’endinsaran en un joc més d’imaginació, creativitat i fantasia... donant pas a què floreixin les emocions més profundes com la por o l’agressivitat a través del cos i del contacte. Un clar exemple d’aquesta etapa és quan els infants comencen a jugar entre ells a ser atrapats per un monstre que els porta a la seva cova. I finalment apareixerà un joc més real, on l’infant ja no imita a ningú, sinó que és ell el protagonista de la seva història i el que fa és vàlid, útil i real. En aquesta última fase ens podem trobar a infants que ja no juguen a ser un adult que cuina o cuida de l’hort, sinó que realment són ells qui comencen a elaborar les seves pròpies receptes  i a sembrar la seva collita.

En tot aquest llarg procés que abasteix l’etapa des d’infantil fins a primària és necessari que l’adult doni l’espai necessari per deixar florir aquest joc, sense interrupcions ni reconduccions, sense cap finalitat més que acompanyar i escoltar les necessitats de cada infant. En el joc simbòlic no tenen cap sentit les regles del món dels adults, ha de ser una activitat lliure, espontània, que doni pas a la imaginació, a la creativitat i a la descoberta de cada infant amb si mateix i amb els iguals. 

https://photos.app.goo.gl/qHuUfGzafbJ91AB76

El joc simbòlic ofereix l’oportunitat d’expressar i evolucionar emocions internes que, d’altra forma, difícilment poden ser expressades” 

(Maite Durán)

Com afecta als infants més petits la situació de confinament?

Passades les primeres setmanes de confinament i veient que la necessitat de mantenir els infants a casa s’allargarà  almenys algunes setmanes més del temps inicialment previst,  una de les principals preocupacions en les famílies és pensar quins efectes adversos pot tenir aquesta situació de reclusió forçada en els infants, especialment en aquells més petits. Malauradament ens trobem en una situació del tot nova, de la que no disposem d’estudis ni referents previs que ens puguin garantir la resposta. 

Tot i això, el que sí assenyalen els experts és que la situació que estem vivint té, en termes generals, més repercussions negatives en el benestar emocional dels adults que en el dels infants.  De fet, pot sorprendre veure com ells es mostren feliços aquests dies al poder  compartir més temps amb nosaltres del que sol ser habitual.

Com ja ens mostrava Maria Montessori: “els menors tenen una capacitat d’adaptació que cap adult posseeix”.  I aquest fet és en gran part comprensible si tenim en compte que la principal necessitat de l’infant és sentir-se segur, i aquest sentiment de seguretat l’obté a través de la proximitat i connexió amb les seves principals figures de referència, aquelles persones amb qui manté un vincle afectiu que li serveix de base per garantir tant el seu benestar físic i emocional com el seu desenvolupament psíquic.

Així, més que el confinament en si, el que resulta clau és la vivència que l’infant té d’aquesta experiència, i que serà el que determinarà en major mesura els efectes d’aquesta situació. Hem de tenir present que els infants entenen i interpreten la realitat no tant pel contingut de què veuen i escolten, sinó especialment per com perceben que els seus adults de referència senten i viuen una determinada situació. És a dir, per tal de poder entendre el món i captar si una situació és bona o dolenta, i si l’han de considerar un perill, el que fan els infants és mirar a l’adult, observar quina expressió fa, quina mirada té, quin to de veu utilitza, interpretant el que observen en nosaltres com a guia de com s’han de sentir. 

Així, si ens perceben tensos, irritables i angoixats, interpretaran la situació com un perill i reaccionaran també de la mateixa manera. Evidentment no és fàcil mantenir-nos en una actitud serena en tot moment, però sí que cal recordar que els més petits necessiten sobretot un clima de tranquil·litat per sentir-se bé, sent atesos per uns pares i mares que els puguin transmetre afecte i calma. 

Malgrat això, la limitació d’espai i d’aire lliure per poder-se moure, jugar i explorar amb llibertat, la manca de contacte amb altres infants de la seva edat pel que fa als més grans, juntament amb el malestar que perceben en nosaltres, poden fer que observem al nostre/a fill/a més apàtic, sensible o irritable de l’acostumat. És esperable que  l’infant pugui mostrar-se més ploraner i demandant d’atenció i consol de l’adult, que tingui més rebequeries de l’habitual, que es queixi de símptomes de malestar físic (mal de cap, mal de panxa, etc.), que presenti alteracions del son i la gana, i inclús que mostri comportaments propis d’etapes anteriors del desenvolupament (regressions). Són reaccions del tot normals, a les que no hem de témer i que s’aniran resolent a mesura que l’infant pugui retornar a la seva quotidianitat.

 I mentre, què podem fer per acompanyar-los? No hi ha cap recepta màgica tret d’oferir-los el nostre afecte, contacte, escolta i comprensió. Mantenir-nos al seu costat tant les estones d’oci i diversió, com també sent capaços de sostenir aquells moments de plor, de mal humor, de queixa i de demanda. En resum, transmetent-los que estem amb ells per ajudar-los i protegir-los, que és allò que més necessiten per sentir-se segurs.

Al marge d’això, es recomana mantenir unes rutines, dins la flexibilitat, per tal d’ajudar-los a que es puguin regular millor.  També és convenient explicar als infants el perquè han d’estar a casa i no poden sortir, fent servir un llenguatge senzill, sense explicacions innecessàries ni inquietants, i vigilar que no estiguin exposats a notícies o informacions que els puguin alarmar.

És convenient evitar fer canvis significatius en els hàbits de l’infant que suposin per ell una exigència afegida que li generi més tensió i malestar. Malgrat pensem que el fet d’estar a casa ens pot facilitar acompanyar a l’infant en aquest procés, no és un bon moment per retirar el xumet, treure el bolquer, iniciar el deslletament o començar a dormir sol. Cal valorar també que aquests processos impliquen a les famílies haver de gestionar un estrès addicional que ens pot sobrepassar. No hi ha pressa per haver de fer aquests canvis ara, i segurament serà millor per tots posar-nos les coses el més fàcil possible per poder oferir la calma i tranquil·litat que els nostres infants requereixen. I no hem d’oblidar que l’única manera de poder transmetre calma i contenir el seu malestar és precisament poder mantenir la nostra pròpia calma.

Perquè quan aquesta situació acabi, el record de com es van sentir serà molt més important que el que van fer o no van tenir oportunitat de fer.

  

Natàlia Palou Mas

Psicòloga i Psicoterapeuta

Num. Col·legiada 14230

Assessorament Psicopedagògic CEIF Arraona, EB Calvet d’Estrella i Joan Montllor.

US RECOMANEM CONTES PER LA DIADA DE SANT JORDI

Hi havia una vegada un conte que només en mirar les seves pàgines enlluernava les nostres ments, activava els nostres ulls davant les il·lustracions captivadores, encenia les nostres orelles en sentir la veu de qui ens ho explicava i feia brillar el nostre cor més que mai. Un conte és, sens dubte, màgia, emocions, és viatjar desperts.... Ens invita a gaudir del millor regal que ens poden fer: compartir moments i estonetes de gaudi conjunt, ens ajuda a enfortir els vincles afectius i ens acosta als infants perquè ens mostra més accessibles.

Els contes es converteixen en una de les fonts d'aprenentatge més potents a la vida dels infants, són importants pel seu desenvolupament del llenguatge, per potenciar la imaginació, la creativitat, la fantasia, per ajudar a identificar i expressar emocions i sentiments, per afavorir la capacitat d'atenció, d'escolta i de memòria. Però, sobretot, el que no hem d'oblidar mai és que un conte es pot convertir en la millor nau per descobrir mons, en la millor eina per fer-nos lliures, en la font més gran de plaer però sobretot, i més en aquesta situació actual, un conte pot esdevenir el punt d'unió entre infants i adults perquè ens ofereix un moment tranquil per junts, descobrir i gaudir de tot el que ens envolta.

Com que s'acosta la diada de Sant Jordi us volem fer arribar un llistat de contes que us recomanem pels vostres infants. Pensem que és un bon recurs per compartir en família i gaudir tots junts de les aventures i les històries que viuen els personatges.

I SI BALLEM I CANTEM?

Hola famílies! Com esteu?

Com ja sabeu la música és molt important pel desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial i motriu dels infants. A més, en aquests moments de falta de descàrrega d'energia per no poder sortir al carrer, també els ajudarà a poder-ho fer d'una forma divertida, per això us proposem i si ballem i cantem? 

Us enviem una llista de reproducció de cançons i audicions per escoltar amb el programa gratuït Spotify. Són algunes de les cançons que sovint escoltem a l'escola. Esperem que us agradi i que gaudiu d'elles amb els vostres infants! Ballar plegats serà més divertit!

CEIF CAN PUIGGENER

https://open.spotify.com/playlist/0s5oJhPpkq73lWgaroMNPS?si=L2S9n56iS5O12OWl6IqHug

Una forta abraçada de part de tot l'equip educatiu!

FORMACIÓ DURANT EL CONFINAMENT

Hola famílies!

Davant de la situació de confinament en què ens trobem, l’equip de Can Puiggener estem aprofitant per fer formacions a distància per aprofundir en temes del nostre interès. D’aquest manera, totes les docents hem creat un front comú per buscar solucions a algunes inquietuds que ja ballaven en les reunions d’equip i que ara hem pogut anar donant resposta.

Una de les formacions que ens ha despertat més interès ha estat impartida per la formadora i mestra Jenny Silvente , anomenada “Ambients, espais i micro-espais”. En aquesta, hem pogut ampliar la nostra visió vers una metodologia del dia a dia centrada en les necessitats i els interessos dels infants, basada en el joc i amb espais de lliure circulació i de lliure elecció, sempre amb materials manipulatius i que permetin la llibertat del cos. D’aquesta manera podrem tenir una visió més individual de cada nena i nen amb espais a l’escola i a les aules que permetin fer jocs de trobar-se i separar-se, jugar a ser, espais d’acció i calma, de construcció i destrucció, d’explorar, descobrir i manipular, d’expressió i, com no podia faltar, espais exteriors.

Ambients, espais i microespais. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.

Aquesta formació ens ha permès anar un pas més enllà en el nostre tarannà ja arrelat relacionat amb la visió que tenim de l’infant i ens ha donat eines per a reflexionar de forma profunda per anar perfeccionant i optimitzant els nostres recursos personals i materials.

També, hem dut a terme altres cursos amb la mateixa formadora. El primer dedicat a “l’Obrador de sorra”, un espai que convida a gaudir del plaer de manipular amb sorra fina i diversos elements i estris.

L'obrador de la sorra. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.

I, el segon, relacionat amb l’observació i la documentació com a eines indispensables en una escola, gràcies al qual hem pogut aprofundir més en l’aspecte de recollida d’aspectes rellevants dels infants de forma més acurada.

L'observació i la documentació. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.

Actualment, estem immerses en la formació de “Disseny d’espais educatius” on s’ofereixen els punts claus per a la reflexió i l’acció per a confeccionar els diferents espais de l’escola amb qualitat.

Disseny d'espais educatius. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.

No ens podem oblidar tampoc de totes les xerrades amb persones expertes de diferents àmbits de l’educació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la conferència de la pedagoga Romina Pérez Toldi sobre “Acompanyar el joc” que també ens han ofert recursos que conviden a la reflexió ja sigui per aquests dies de confinament, així com per la tornada a l’escola.

Així que ja veieu que nosaltres seguim més actives que mai fent allò que tant ens agrada, reflexionar sobre la nostra pràctica per a fer de l’escola un bon espai d’acompanyament als infants.

L'OPORTUNITAT D'AQUEST CONFINAMENT...

Estimades famílies,

Primer de tot, em voldria presentar per aquells i aquelles que no em coneixeu.

Sóc la Montse Boxaderas, psicòloga que aquest curs està realitzant l’assessorament psicopedagògic de Ceif Joaquim Blume, Ceif Can Puiggener i Ceif Andreu Castells.

Atès el moment d’excepcionalitat que estem vivint a l’actualitat, considerem important poder proporcionar-vos unes pautes, des del punt de vista psicològic, per tal que aquest període de confinament a casa, pugui esdevenir una molt bona oportunitat d’ESTAR en família i GAUDIR dels qui més estimem.

Us aconsellem, en primer lloc, i tenint en consideració la logística familiar actual, mantenir una RUTINA amb els infants per tal d’aportar-lis la màxima seguretat en aquests moments. Aquesta rutina pot incloure diverses activitats que poden variar en funció de la franja evolutiva en que es trobi el vostr@ fill@ (respectant el seu ritme maduratiu) i de de les seves pròpies necessitats. En aquest sentit podeu incloure rutines higièniques com el rentat de mans cantant cançons i fent bombolles, fer massatges amb crema hidratant al cos en el moment del canvi de bolquer, llençar el bolquer a la brossa..etc. És important dur a terme aquestes mesures higièniques en aquests moments sobretot, i també en general.

Als infants més grans, els podem presentar tasques relacionades amb el dia a dia de casa; llençar la brossa a les escombraries, posar o desparar la taula, recollir les joguines, desar la roba al armari, etc.

És important realitzar aquestes activitats, en la mesura del possible, a la mateixa hora del dia.

També podeu estimular la vostra imaginació i crear propostes amb els infants: bosses sensorials, pintura amb paper gran al terra, manipulació de plastilina o pasta salada, etc. De ben segur que si rastregeu a Google trobareu moltes propostes divertides!

D’altra banda m’agradaria poder compartir amb vosaltres, la reflexió que realitzo en aquests moments...

Mireu, hi ha molta gent que em pregunta com ho estem portant a casa, ja que també sóc mare d’un infant de dos anys, i trencant tota expectativa d’un confinament per contaminació viral, els hi dic: “molt bé, el Pol està gaudint moltíssim d’estar 24h amb els seus pares”. Doncs sí, contra tot pronòstic, hem decidit donar-li una oportunitat a aquest moment, per ESTAR i GAUDIR de moments ÚNICS en família. Gaudir dels àpats, del canvi de bolquers, dels inicis amb l’orinal, d’una abraçada, d’una rebequeria, d’un plor, d’un petó, d’un conte, d’una carícia o d’una mirada... SENSE PRESSES, pensant i prenent consciència NOMÉS del moment present. Coses que fem de manera tan automàtica i amb tanta pressa, que sense voler, havien “perdut” el seu significat. Doncs ara, famílies, és un bon moment per recuperar-ho.

Des de l’equip, us animen a GAUDIR en família, ESTAR en família.

Montse Boxaderas

Psicol. Col. COPC 18761

Assessorament psicopedagògic CEIF Andreu Castells, Can Puiggener i Joaquim Blume.

IDEES DE PROPOSTES A CASA

Bon dia, famílies!

Per a aquelles que no teniu l’aplicació Telegram, ens agradaria fer-vos arribar una sèrie de propostes perquè, voluntàriament, les pugueu realitzar a casa i compartir amb les vostres filles i fills.

 

A continuació, us volem expressar la importància de l’experimentació sensorial dels materials. El fet de poder tocar, sentir, tacar-se... és fonamental perquè els infants prenguin consciència del món que hi ha al seu voltant a partir dels seus sentits. Per això, també us volem fer un petit tastet de diferents idees i propostes sensorials perquè les pugueu posar en pràctica a casa.

Per acabar, també us volem fer una petita mostra de diferents activitats i propostes on els materials protagonistes són elements quotidians. A continuació, us deixem un petit recull de diversos jocs.

Volem acabar aquesta entrada desitjant-vos molta salut i enviant-vos una abraçada a totes!