FORMACIÓ DE L’EQUIP EDUCATIU SOBRE L'ACOMPANYAMENT EN ELS MOMENTS DE CURA I RELACIÓ

Estimades famílies, us volem informar que durant els mesos de gener i febrer tot l'equip educatiu del CEIF Can Puiggener ha realitzat una formació sobre l'acompanyament en els moments de cura i relació, segons la mirada d'Emmi Pikler, a càrrec de Lidia Ferrer. 

La introducció en el contingut de la formació ha tractat de forma general en com acompanyar als nostres infants en els moments quotidians de manera més respectuosa, com per exemple a l'hora del descans, dels àpats, en els moments de canvi, etc. 

Un cop introduït aquest tema, ens vam endinsar en una reflexió sobre com realitzar el canvi de bolquers respectant al màxim la llibertat de moviment dels infants i afavorint la seva autonomia. Creiem que aquest moment és una situació idònia per a connectar amb l'infant de tu a tu, respectant el seu ritme, donant temps per expressar-se mitjançant la mirada, la paraula i el gest corporal. Hem de seguir buscant moments de calma on poder reforçar un vincle afectiu amb els infants, i el moment del canvi de bolquers és un d'aquests espais de cura on podem oferir el millor de nosaltres.

L'equip educatiu valora molt positivament la realització d'aquesta formació ja que ens ha permès obrir molt més la mirada i reflexionar en aquest camí. Tant, és així, que ja hem iniciat a introduir petits canvis. Creiem que ens ajuda a seguir creixent professionalment i així, seguir ampliant i donant qualitat al nostre projecte educatiu de centre, on el respecte i l'atenció a les seves necessitats és un dels objectius principals.

Equip educatiu CEIF Can Puiggener realitzant la formació 

 Declaració Pikler-Lóczy dels drets dels infants a les escoles infantils

L'ART DE COMPARTIR

Aquest any hem iniciat un nou projecte amb famílies relacionat amb la bossa viatgera. L’objectiu d’aquest material és que cada cap de setmana una família se l’emporti per gaudir conjuntament de la proposta que s’hi troba a l’interior. Enguany, els infants de dos a tres anys s’emporten a casa la bossa titulada L’art de compartir per a poder fer una creació amb pintura amb tota la família. Cada obra d’art és especial, i per això les mostrem durant una setmana a un racó específic de cada aula. I com són úniques, totes aquelles pintures que ja hem exposat, les trobareu al passadís penjades perquè les puguem gaudir tot el que queda de curs.

El motiu pel qual hem cregut oportú fer aquesta proposta és perquè entenem que el gargot i el dibuix infantil desenvolupen la seva capacitat creativa. Cap als dos anys, els dibuixos comencen a tenir formes i traços amb cert ordre i intencionalitat, ja que entenen que els moviments que realitzen es corresponen amb el que volen mostrar al suport (el paper, la sorra...).

Esperem que us agradin aquestes creacions dels infants de dos a tres anys tant com a nosaltres!!



Racó de l'aula groga

Racó de l'aula violeta

Racó de l'aula rosa

LES NOVES PROPOSTES DE L'AMBIENT DE MOVIMENT

Benvolgudes famílies,

Durant aquestes setmanes hem preparat les noves propostes de l'ambient de moviment on els vostres infants podran gaudir interaccionant amb caixes de cartró i teles a partir de les quals aniran descobrint les diferents possibilitats d'aquests materials. És per aquest motiu que ens agradaria reflectir la importància que té el cos i el respecte pel moviment lliure de l'infant des de l'escola. Partim de la base que l'eix essencial de la comunicació és el cos i a partir d'aquest s'activen processos d'aprenentatge i descoberta com l'autoconeixement, el descobriment de l'entorn immediat, la relació amb els altres, la seguretat i l'autoestima, la potenciació de l'autonomia.... Una pràctica educativa que deixa de banda el cos atempta contra el més primitiu i potencial de l'infant, posa en un segon pla allò que per a l'infant representa la seva eina de supervivència i de comunicació, ja que el moviment del cos és el que l'ajuda a sentir-se ell mateix, a sentir-se més capaç de fer coses, a expressar-se, a comunicar-se, a superar reptes, i a construir-se a poc a poc com a persona. És per aquest motiu que, des de l'escola, donem una vital importància al respecte íntegre del cos de l'infant i a la posada en marxa dels seus moviments en total llibertat.

Des de l'escola creiem en els infants, confiem en la seva capacitat per moure's lliurement i relacionar-se amb el món que els envolta, respectem els ritmes dels infants, un ritme que està marcat per la iniciativa pròpia del nen o nena, i no per la de l'adult. Considerem que potenciar l'autonomia dels infants en els seus moviments és clau, ja que afavoreix la descoberta de les seves pròpies capacitats, limitacions i processos d'aprenentatge que van adquirint.

Esdevenim observadors dels moviments dels infants i deixem fer, sempre posant límits de seguretat. Preparem espais segurs, pensats i adaptats pels infants i els nostres ulls esdevenen testimonis de l'art màgic de l'infant: veure com ells i elles van descobrint-se a poc a poc, van creixent, forjant-se com a éssers únics i van nodrint-se de totes les experiències, de totes les vivències individuals i amb el seu grup d'iguals, tot.... Amb el nostre acompanyament ple d'amor i de confiança en ells mateixos. I, per finalitzar amb aquesta entrada de blog, ens agradaria compartir amb vosaltres un poema de Loris Magaluzzi que mostra absolutament la nostra visió de l'infant.

Però el cent existeix...

L'infant és fet de cent.

L'infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments

cent maneres de pensar, de jugar i de parlar

cent sempre cent formes d'escoltar,

de sorprendre's, d'estimar,

cent alegries per cantar i comprendre

cent mons per descobrir, per inventar

cent mons per somiar.

L'infant té cent llengües (i encara cent cent cent)

però li'n roben noranta-nou.

L'escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen que pensi sense mans, que actuï sense cap

que escolti i no parli, que comprengui sense joia

que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen que descobreixi el món que ja existeix

i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen que el joc i la feina

la realitat i la fantasia

la ciència i la imaginació

el cel i la terra

la raó i el somni

són coses que no van plegades.

Li diuen en suma que el cent no existeix.

L'infant diu: però el cent existeix.

A l'enllaç, trobareu més imatges de l'ambient de moviment: https://photos.app.goo.gl/rVrvTJj8ht61zigF6