PORTES OBERTES CURS 2016-17

VINCULACIÓ ALCALDE MARCET '16

El passat mes de febrer les classes dels Sardanistes i els Castellers del CEIF Can Puiggener, van visitar el CEIP Alcalde Marcet.

Com és tradició des de fa uns anys, les dues escoles es reuneixen per programar un seguit d’activitats per als infants. Aquestes activitats, que tant es fan aquí a la nostra escola, com a l’Alcalde Marcet, estan pensades per l’apropament al món dels grans, com també per l’enriquiment que suposa barrejar grups d’edat . Els petits aprenen dels més grans i els grans també aprenen dels petits.

L’escola Alcalde Marcet treballa per ambients (‘’La caseta’’, ‘’Les construccions’’, ‘’Els transvasaments amb aigua’’i ‘’La caseta de les nines’’). Dins d’aquests ambients els alumnes van poder participar d’una manera activa, lliure, constructiva i creativa. En definitiva van aprendre tot fent, desfent, jugant i sobretot interaccionant amb els altres infants.

Aquí us pugem algunes fotos perquè us en feu a la idea!

UN NOU ESPAI DE JOC AL JARDÍ DE L'ESCOLA

Hola famílies! Aquesta vegada volem compartir amb vosaltres un nou espai creat al jardí de l’escola, concretament pel grup de 2-3 anys.

Com ja sabeu, donem molta importància a gaudir del joc a l’espai exterior i per aquest motiu repensem constantment  quines propostes podem oferir… Aquesta vegada la iniciativa ha estat d’en Rubèn, un dels estudiants en practiques de la Universitat de Vic, qui ha dedicat part del seu projecte en elaborar un racó de relaxació dintre de tot el moviment que es genera quan els infants estan a fora… D’aquesta manera, es dóna la possibilitat de poder romandre tranquils si els hi ve de gust, de relaxar-se quan estan neguitosos o simplement compartir una estona de joc més pausat amb altres infants i/o l’adult.

Aquí us deixem les primeres reaccions de descoberta...

L’equip educatiu del CEIF Can Puiggener us desitja Bones Festes!!!!

FESTA DE LA CASTANYADA!

El dia 30 d'octubre a les 15,15h va tenir lloc la Festa de la Castanyada, on vam rebre al jardí de l'escola, a la Maria Castanyera!!

 

La Maria Castanyera ens va explicar què li va passar un bon dia quan va anar a buscar castanyes a la muntanya.

 

Pobreta la Maria! Que sense ulleres va pensar que els cargols eren castanyes!!

 

Entre tots i totes vam ajudar-la a que no es tornés a equivocar i pogués agafar castanyes!!! Un cop torradetes....vam gaudir d’una bona paperina de castanyes, acompanyada d’un berenar boníssim que ens va preparar l’AMPA.  

 

L’equip educatiu vol agrair la participació i implicació de totes les famílies de l’escola! Va ser una festa molt divertida!!!

 

 

 

 

 

Us donem la benvinguda a la nostra escola!!!

Famílies, l’equip educatiu del  CEIF Can Puiggener us vol acompanyar en aquest primer període  a l’escola i el més dur… l’Adaptació! I per això us oferim el nostre suport i la nostra experiència, tot acompanyant-vos amb un article del Carles Capdevila molt significatiu per nosaltres, que reflecteix les emocions que es desperten aquest dies, emocions agredolces que us assegurem que aniran passant i es convertiran en alegria i felicitat al llarg del curs!  

L’HORA DE L’ADÉU

Ell té 33 anys. Ella aviat en farà tres. Els trenta anys d’experiència que els separen marquen les diferències. Ell ha d’inspirar seguretat, serenor, maduresa, Ella encara té dret a estar nerviosa, insegura, tremolosa. És lògic que ella, pobreta, tingui por davant del que no coneix. És natural que ell, tot un adult, sàpiga que no s’acaba el món, només perquè avui la nena comença el curs i estrena escola.

Ell li ha explicat tot. Que estrenarà una motxilla nova, i unes tisores, i una bata. Que el pati és tan maco, que la mestra l’estimarà molt, que jugarà i farà amics, que aprendrà tantes coses, que un dia anirà a piscina i un altre farà música. Que hi ha dos tobogans, que la mare l’anirà a recollir a la porta i aniran a berenar juntes, i tornaran a casa i llegiran el conte de les tres bessones…

Ella ho ha entès tot. Està mentalitzada. Repeteix les frases que li diu el pare, posa cara de nena il·lusionada i fins i tot arriba a dir: “Papa, quan tu te’n vagis no ploraré”. Ella ha intuït que calia tranquil·litzar-lo, donar-li seguretat, perquè deixés de repetir-li cada cinc minuts que s’ho passaria tan i tan bé.

Ell s’ha aixecat nerviós, amb el cor encongit. Ella també. Ell li repeteix, d’esma, per pura rutina, que s’ho passarà molt bé, que quina sort que avui comença l’escola. Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.

Camí de l’escola deixen de parlar-se. I no per voluntat pròpia, sinó per incapacitat física; tots dos tenen un nus a la gola. Llavors ell li diu que ja hi són, que allò ja és la porta on cada dia es diran adéu, li assenyala la nova mestra, els nous companys, li fa una abraçada i li diu que tot anirà tan bé, i que jugui i que faci amics i dibuixi, i que la mare ja la recollirà a la tarda. Ella, la insegura, la nerviosa, la tremolosa, intenta dir que sí, però no ho aconsegueix. I es posa a plorar com mai.

Ell, el madur, el serè, el protector, li fa un petó, l’abraça, li diu adéu, es gira i, en el moment de trepitjar la vorera del carrer també es posa a plorar com mai.

Els separen trenta anys d’experiència, però els uneix una mateixa por i tristesa davant del primer adéu.

                                                                                    Carles  Capdevila

 

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR EN AQUEST NOU ESPAI !!!!