La vida quotidiana és
la vida mateixa. En ella funcionen les accions, els sentits, les idees, les
emocions, els pensaments, els sentiments, etc.
És a través de les experiències quotidianes que aprenem com funciona el
món i com es conviu amb els altres en ell.
El dia a dia a
l'escola ens regala molts moments compartits amb els infants, moments on, cada instant és ple de valor
educatiu. És per aquest motiu que per nosaltres, la vida quotidiana és entesa
com un concepte fonamental a la nostra escola, donat que és en tota aquesta
quotidianitat on les nenes i els nens van descobrint i adquirint diferents
aprenentatges significatius.
És en aquesta quotidianitat
on apareixen diversos moments, moments de joc, d'alimentació, d'higiene i cura,
de relacions, moments de descans, de conflictes i límits. En definitiva,
infinitat de moments que sorgeixen del fet de deixar fer i ser, on l'infant és
acompanyat per la mestra per tal de cobrir les seves necessitats fisiològiques
i vetllar pel seu benestar emocional.
Com adults hem
d'intentar ser conscients de la importància de la vida quotidiana, i com no pot
ser d'una altra manera, donar temps perquè succeeixin aquestes petites coses
que estan plenes de valor educatiu. Deixar de banda les presses i aferrar-se a
un temps que deixi espai per viure processos rics i significatius. Un temps que
doni cabuda, per una banda, al que està programat, com poden ser certes rutines
(menjar, descans, etc.) i, per altra banda, al que sorgeix dins de
l'experiència quotidiana. És necessari organitzar el temps, però ho hem de fer
buscant l'equilibri entre ambdues coses i sota la mirada d'un temps obert i
flexible.
Seguidament us compartim algunes imatges que mostren una pinzellada d’aquests moments. Una quotidianitat que de nou ens fa entendre l'escola com un context educatiu potenciador d'aprenentatges significatius i, que demana i requereix, una reflexió constant de les persones educadores.
" Vida
cotidiana entendida como un tesoro muy valioso, el de las pequeñas cosas que
marcan el ritmo de todo lo que pasa en ella. Detalles llenos de significado e
intencionalidad. El tesoro de acompañar, observar y respetar, dejando de lado
las prisas por hacer, centrándonos en el ser. "
Marta Guzman, Revista Infancia en Europa
