“Para documentar hay que observar y para
poner en práctica estrategias de observación es necesario que primero, los
enseñantes, valoren los momentos de la experiencia que han de explicar
explicitando motivaciones e intenciones. Para ello hay que elegir y delimitar
los campos de observación. Efectivamente observar a los niños no es un
ejercicio banal, porque se observa no sólo con los ojos sino también con la
mente. Observando y transcribiendo lo que hacen y dicen los niños es posible
descubrir lo que suscita su interés, entender sus porqués, aprender cómo son
realmente los niños”.
Anna Lia Gallardini i Sonia Lozzelli
Des de l’escola,
el valor que donem a les documentacions que presentem és molt elevat. Darrere
de cadascuna d’elles s’amaga un procés de reflexió i observació molt acurades
que permeten mostrar, a partir d’una recopilació d’imatges, petjades, records,
creacions... És un missatge clar i visual dels processos que intervenen en les
conquestes d’aprenentatge dels infants.
Prèviament a l’acció
de documentar, es realitzen dues accions que permeten a l’adult prendre
consciència del grup i conèixer les seves particularitats. Aquestes dues són l’ESCOLTA
i l’OBSERVACIÓ.
Segons David
Altamir, L’ESCOLTA és “la capacitat d’escoltar però també de recollir,
organitzar i comprendre el que la intel·ligència dels infants i els adults
produeix en el context de l’escola”.
L’escolta, per
tant, va més enllà de la capacitat de captar a través de l’oïda tots els
missatges que es generen a l’escola. A més a més, des de l’escola respectem el
ritme de cada infant i, de retruc, li donem tot el temps necessari perquè
s’expressin amb total llibertat mitjançant les converses, diàlegs... per tal
d’anar comprenent tot el que envolta al clima i l’ambient.
Com a adults, hem
de poder estar presents en tot moment en els diferents contextos d’interacció,
mantenint sempre una actitud de calma i silenci, així com activant el nostre
sentit de la curiositat, per tal de poder captar el màxim nombre de fets
significatius que van generant els infants.
“Detrás de un acto de escucha nos
espera una curiosidad, un deseo, una duda, un interés, nos espera siempre una
emoción. La escucha es emoción, es generadora de emociones y provoca emociones.
Las emociones de otros nos influencian a través de procesos fuertes, directos,
no meditados, intrínsecos a las interrelaciones entre sujetos que comunican”.
Carla Rinaldí
Per altra banda,
a través de l’OBSERVACIÓ podem analitzar altres aspectes com ara
l’espai, els materials, el rol dels infants i dels adults... que són
primordials per al bon desenvolupament de les accions quotidianes que ocorren
dins l’aula, així com la captació d’aquelles petites coses que motiven als
infants i les seves necessitats.
L’observació
també ens permet conèixer i establir patrons sobre els processos d’aprenentatge
dels infants, creant així un seguiment del seu procés i evolució. A nivell
grupal, també ens permet prendre consciència de les relacions que
s’estableixen, les sinergies que es generen per tal d’inferir en allò que sigui
necessari en cada moment. És un acte de coneixement per tal de saber què fan i
com ho fan els infants, com també què necessiten del seu entorn i dels adults.
“Sólo hay que mirar los niños y aprender a
verlos... Sólo así podremos saber algo más, no sólo de ellos, sino también de
nosotros”.
Meritxell Bonàs
Tenint en compte
aquestes dues premisses, la DOCUMENTACIÓ és entesa com una observació
ben planificada i cal delimitar el marc d’acció que es vol documentar, per tal
d’incidir directament i dur a terme una gran observació i presa d’informació.
Aquesta documentació se sustenta, en gran part, en processos de reflexió que es
duen a terme a nivell individual com a mestra dins d’aula, però també de la
presa de decisions i reflexions compartides amb la resta d’equip docent.
Primerament, es
porta a terme una part d’observació acurada dels processos que es desenvolupen a
l’aula i es realitza un recull d’informació a nivell descriptiu (observacions
escrites, fotografies...).
Seguidament, a
partir del material que hem recopilat, es comencen a establir teories i
hipòtesis sobre el pensament dels infants, la seva manera d’actuar en els
diferents contextos que es generen a l’escola. Per fer-ho, cal fer-se preguntes
com:
-
On es col·loca dins l’espai físic?
-
Com inicia el joc, l’infant?
-
Com utilitza els materials?
-
Qui l’acompanya?
-
Quins llenguatges es fan visibles?
-
Com es relaciona amb l’adult?
-
Aquesta part
reflexiva permet establir el llindar de què volem observar, com també les bases
del que es vol plasmar a la documentació. Finalment, aquest recull de
reflexions personals es posen en comú amb la resta de l’equip.
Des de l’escola,
cada espai té un valor educatiu incalculable, on s’ofereixen mil i una
oportunitats perquè els infants explorin, manipulin, experimentin a partir del
joc. Espais com les aules, els jardins, terrasses, com també passadissos o
dormitoris, fan que els infants gaudeixin de forma immillorable, fet que hem
volgut deixar petjada oferint moltes documentacions repartides per tota
l’escola.
“Observar no se limita a la acción de
tomar notas o de fotografiar. Es una acción que pone a los adultos en relación
con lo que se está observando. Un observador es un personaje que interpreta y
que interviene en el proceso que está observando”.
David Altimir
