Des del moment que naixem el nostre cos té integrat
i programat les coses necessàries perquè un infant en condicions bones de salut
sigui capaç de moure’s, gatejar, caminar, saltar, enfilar-se... Però per poder
arribar a desenvolupar tots aquests moviments amb seguretat i consciència abans
s’ha d’haver donat l’oportunitat, l’espai i el temps adequat per poder-ho
experimentar. No podem pretendre que un infant comenci a caminar sense haver explorat
prèviament el seu cos en el terra, ni que pugui saltar amb seguretat sense
abans haver caminat.
I és que, quan se’ls ofereix als infants espais on poden
desenvolupar totes aquestes accions de manera lliure, sense pressions,
instruccions, ni premeditacions dels adults, ens adonem que per si mateixos van
en cerca de nous reptes; sent el seu propi cos qui els convida a aventurar-se...
“L’infant no és un titella en mans d’un adult totpoderós.
S’ha d’estar molt present, però de forma diferent, s’ha d’acompanyar creant un
marc protector”
Emmi Pikler
