Durant aquestes setmanes hem preparat les noves propostes de l'ambient de moviment on els vostres infants podran gaudir interaccionant amb caixes de cartró i teles a partir de les quals aniran descobrint les diferents possibilitats d'aquests materials. És per aquest motiu que ens agradaria reflectir la importància que té el cos i el respecte pel moviment lliure de l'infant des de l'escola. Partim de la base que l'eix essencial de la comunicació és el cos i a partir d'aquest s'activen processos d'aprenentatge i descoberta com l'autoconeixement, el descobriment de l'entorn immediat, la relació amb els altres, la seguretat i l'autoestima, la potenciació de l'autonomia.... Una pràctica educativa que deixa de banda el cos atempta contra el més primitiu i potencial de l'infant, posa en un segon pla allò que per a l'infant representa la seva eina de supervivència i de comunicació, ja que el moviment del cos és el que l'ajuda a sentir-se ell mateix, a sentir-se més capaç de fer coses, a expressar-se, a comunicar-se, a superar reptes, i a construir-se a poc a poc com a persona. És per aquest motiu que, des de l'escola, donem una vital importància al respecte íntegre del cos de l'infant i a la posada en marxa dels seus moviments en total llibertat.
Des de l'escola creiem en els infants, confiem en la seva capacitat per moure's lliurement i relacionar-se amb el món que els envolta, respectem els ritmes dels infants, un ritme que està marcat per la iniciativa pròpia del nen o nena, i no per la de l'adult. Considerem que potenciar l'autonomia dels infants en els seus moviments és clau, ja que afavoreix la descoberta de les seves pròpies capacitats, limitacions i processos d'aprenentatge que van adquirint.
Esdevenim observadors dels moviments dels infants i deixem fer, sempre posant límits de seguretat. Preparem espais segurs, pensats i adaptats pels infants i els nostres ulls esdevenen testimonis de l'art màgic de l'infant: veure com ells i elles van descobrint-se a poc a poc, van creixent, forjant-se com a éssers únics i van nodrint-se de totes les experiències, de totes les vivències individuals i amb el seu grup d'iguals, tot.... Amb el nostre acompanyament ple d'amor i de confiança en ells mateixos. I, per finalitzar amb aquesta entrada de blog, ens agradaria compartir amb vosaltres un poema de Loris Magaluzzi que mostra absolutament la nostra visió de l'infant.
Però el cent existeix...
L'infant és fet de cent.
L'infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments
cent maneres de pensar, de jugar i de parlar
cent sempre cent formes d'escoltar,
de sorprendre's, d'estimar,
cent alegries per cantar i comprendre
cent mons per descobrir, per inventar
cent mons per somiar.
L'infant té cent llengües (i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen que pensi sense mans, que actuï sense cap
que escolti i no parli, que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li'n roben noranta-nou.
Li diuen que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van plegades.
Li diuen en suma que el cent no existeix.
L'infant diu: però el cent existeix.
A l'enllaç, trobareu més imatges de l'ambient de moviment: https://photos.app.goo.gl/rVrvTJj8ht61zigF6
