dimecres, 22 d’abril del 2020

UN SANT JORDI DIFERENT...

Benvolgudes famílies, aquest any Sant Jordi arriba d'una manera diferent però tanmateix, no podem deixar de gaudir d'aquesta jornada literària.

Tot i que els carrers i les places no s'inundaran com anys enrere de roses i llibres, des de l'escola hem volgut retre homenatge a un dia com avui i no ho podíem fer de millor manera que amb un conte.

Aquest relat ha estat realitzat amb molta il·lusió i afecte per tot l'equip del CEIF Can Puiggener. 


A continuació trobareu el conte en format PDF a través del següent enllaç i en vídeo. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres:

https://drive.google.com/file/d/1-38_nkyA5Kdbi5eaecoqKeOUjGbN7e5p/view?usp=drivesdk




 L’equip del CEIF Can Puiggener


dimarts, 21 d’abril del 2020

LA NECESSITAT DE "FER COM SI..."

Un dels jocs que més podem observar a la infància és “jugar a fer com si” o “a ser com…”. La imitació forma part indiscutible del procés d’aprenentatge de l’infant i és també la manera com aprenen a socialitzar-se, a interactuar i entendre el món que els envolta, a expressar les emocions i alhora anar integrant les diferents capacitats motores.


Fer veure que un cilindre de cartró és un telescopi, una peça de construcció es converteix en un telèfon o uns taps de suro en un menjar deliciós són alguns dels jocs que podem observar diàriament a l’escola, a casa, en el parc...


Però com tot procés d’aprenentatge, en el joc simbòlic també existeix una evolució. Inicialment veurem com els infants comencen a interessar-se en elements quotidians i reals per donar-li la utilitat que observen en el món dels adults. Per exemple, quan agafen les claus de la mare o el pare i es dirigeixen a la porta per intentar encaixar-les al forrellat. Més endavant donaran vida als objectes aportant la seva imaginació per fer altres coses que no siguin les establertes socialment. Com quan un infant utilitza una forquilla i fa veure que és un cotxe. Després s’endinsaran en un joc més d’imaginació, creativitat i fantasia... donant pas a què floreixin les emocions més profundes com la por o l’agressivitat a través del cos i del contacte. Un clar exemple d’aquesta etapa és quan els infants comencen a jugar entre ells a ser atrapats per un monstre que els porta a la seva cova. I finalment apareixerà un joc més real, on l’infant ja no imita a ningú, sinó que és ell el protagonista de la seva història i el que fa és vàlid, útil i real. En aquesta última fase ens podem trobar a infants que ja no juguen a ser un adult que cuina o cuida de l’hort, sinó que realment són ells qui comencen a elaborar les seves pròpies receptes  i a sembrar la seva collita.

En tot aquest llarg procés que abasteix l’etapa des d’infantil fins a primària és necessari que l’adult doni l’espai necessari per deixar florir aquest joc, sense interrupcions ni reconduccions, sense cap finalitat més que acompanyar i escoltar les necessitats de cada infant. En el joc simbòlic no tenen cap sentit les regles del món dels adults, ha de ser una activitat lliure, espontània, que doni pas a la imaginació, a la creativitat i a la descoberta de cada infant amb si mateix i amb els iguals. 



El joc simbòlic ofereix l’oportunitat d’expressar i evolucionar emocions internes que, d’altra forma, difícilment poden ser expressades” 
(Maite Durán)

dilluns, 20 d’abril del 2020

Com afecta als infants més petits la situació de confinament?


Passades les primeres setmanes de confinament i veient que la necessitat de mantenir els infants a casa s’allargarà  almenys algunes setmanes més del temps inicialment previst,  una de les principals preocupacions en les famílies és pensar quins efectes adversos pot tenir aquesta situació de reclusió forçada en els infants, especialment en aquells més petits. Malauradament ens trobem en una situació del tot nova, de la que no disposem d’estudis ni referents previs que ens puguin garantir la resposta. 

Tot i això, el que sí assenyalen els experts és que la situació que estem vivint té, en termes generals, més repercussions negatives en el benestar emocional dels adults que en el dels infants.  De fet, pot sorprendre veure com ells es mostren feliços aquests dies al poder  compartir més temps amb nosaltres del que sol ser habitual.

Com ja ens mostrava Maria Montessori: “els menors tenen una capacitat d’adaptació que cap adult posseeix”.  I aquest fet és en gran part comprensible si tenim en compte que la principal necessitat de l’infant és sentir-se segur, i aquest sentiment de seguretat l’obté a través de la proximitat i connexió amb les seves principals figures de referència, aquelles persones amb qui manté un vincle afectiu que li serveix de base per garantir tant el seu benestar físic i emocional com el seu desenvolupament psíquic.

Així, més que el confinament en si, el que resulta clau és la vivència que l’infant té d’aquesta experiència, i que serà el que determinarà en major mesura els efectes d’aquesta situació. Hem de tenir present que els infants entenen i interpreten la realitat no tant pel contingut de què veuen i escolten, sinó especialment per com perceben que els seus adults de referència senten i viuen una determinada situació. És a dir, per tal de poder entendre el món i captar si una situació és bona o dolenta, i si l’han de considerar un perill, el que fan els infants és mirar a l’adult, observar quina expressió fa, quina mirada té, quin to de veu utilitza, interpretant el que observen en nosaltres com a guia de com s’han de sentir. 

Així, si ens perceben tensos, irritables i angoixats, interpretaran la situació com un perill i reaccionaran també de la mateixa manera. Evidentment no és fàcil mantenir-nos en una actitud serena en tot moment, però sí que cal recordar que els més petits necessiten sobretot un clima de tranquil·litat per sentir-se bé, sent atesos per uns pares i mares que els puguin transmetre afecte i calma. 

Malgrat això, la limitació d’espai i d’aire lliure per poder-se moure, jugar i explorar amb llibertat, la manca de contacte amb altres infants de la seva edat pel que fa als més grans, juntament amb el malestar que perceben en nosaltres, poden fer que observem al nostre/a fill/a més apàtic, sensible o irritable de l’acostumat. És esperable que  l’infant pugui mostrar-se més ploraner i demandant d’atenció i consol de l’adult, que tingui més rebequeries de l’habitual, que es queixi de símptomes de malestar físic (mal de cap, mal de panxa, etc.), que presenti alteracions del son i la gana, i inclús que mostri comportaments propis d’etapes anteriors del desenvolupament (regressions). Són reaccions del tot normals, a les que no hem de témer i que s’aniran resolent a mesura que l’infant pugui retornar a la seva quotidianitat.

 I mentre, què podem fer per acompanyar-los? No hi ha cap recepta màgica tret d’oferir-los el nostre afecte, contacte, escolta i comprensió. Mantenir-nos al seu costat tant les estones d’oci i diversió, com també sent capaços de sostenir aquells moments de plor, de mal humor, de queixa i de demanda. En resum, transmetent-los que estem amb ells per ajudar-los i protegir-los, que és allò que més necessiten per sentir-se segurs.

Al marge d’això, es recomana mantenir unes rutines, dins la flexibilitat, per tal d’ajudar-los a que es puguin regular millor.  També és convenient explicar als infants el perquè han d’estar a casa i no poden sortir, fent servir un llenguatge senzill, sense explicacions innecessàries ni inquietants, i vigilar que no estiguin exposats a notícies o informacions que els puguin alarmar.

És convenient evitar fer canvis significatius en els hàbits de l’infant que suposin per ell una exigència afegida que li generi més tensió i malestar. Malgrat pensem que el fet d’estar a casa ens pot facilitar acompanyar a l’infant en aquest procés, no és un bon moment per retirar el xumet, treure el bolquer, iniciar el deslletament o començar a dormir sol. Cal valorar també que aquests processos impliquen a les famílies haver de gestionar un estrès addicional que ens pot sobrepassar. No hi ha pressa per haver de fer aquests canvis ara, i segurament serà millor per tots posar-nos les coses el més fàcil possible per poder oferir la calma i tranquil·litat que els nostres infants requereixen. I no hem d’oblidar que l’única manera de poder transmetre calma i contenir el seu malestar és precisament poder mantenir la nostra pròpia calma.

Perquè quan aquesta situació acabi, el record de com es van sentir serà molt més important que el que van fer o no van tenir oportunitat de fer.
  
Natàlia Palou Mas
Psicòloga i Psicoterapeuta
Num. Col·legiada 14230
Assessorament Psicopedagògic CEIF Arraona, EB Calvet d’Estrella i Joan Montllor.

divendres, 17 d’abril del 2020

US RECOMANEM CONTES PER LA DIADA DE SANT JORDI


Hi havia una vegada un conte que només en mirar les seves pàgines enlluernava les nostres ments, activava els nostres ulls davant les il·lustracions captivadores, encenia les nostres orelles en sentir la veu de qui ens ho explicava i feia brillar el nostre cor més que mai. Un conte és, sens dubte, màgia, emocions, és viatjar desperts.... Ens invita a gaudir del millor regal que ens poden fer: compartir moments i estonetes de gaudi conjunt, ens ajuda a enfortir els vincles afectius i ens acosta als infants perquè ens mostra més accessibles.

Els contes es converteixen en una de les fonts d'aprenentatge més potents a la vida dels infants, són importants pel seu desenvolupament del llenguatge, per potenciar la imaginació, la creativitat, la fantasia, per ajudar a identificar i expressar emocions i sentiments, per afavorir la capacitat d'atenció, d'escolta i de memòria. Però, sobretot, el que no hem d'oblidar mai és que un conte es pot convertir en la millor nau per descobrir mons, en la millor eina per fer-nos lliures, en la font més gran de plaer però sobretot, i més en aquesta situació actual, un conte pot esdevenir el punt d'unió entre infants i adults perquè ens ofereix un moment tranquil per junts, descobrir i gaudir de tot el que ens envolta.

Com que s'acosta la diada de Sant Jordi us volem fer arribar un llistat de contes que us recomanem pels vostres infants. Pensem que és un bon recurs per compartir en família i gaudir tots junts de les aventures i les històries que viuen els personatges.





dijous, 16 d’abril del 2020

I SI BALLEM I CANTEM?

Hola famílies! Com esteu?

Com ja sabeu la música és molt important pel desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial i motriu dels infants. A més, en aquests moments de falta de descàrrega d'energia per no poder sortir al carrer, també els ajudarà a poder-ho fer d'una forma divertida, per això us proposem i si ballem i cantem? 

Us enviem una llista de reproducció de cançons i audicions per escoltar amb el programa gratuït Spotify. Són algunes de les cançons que sovint escoltem a l'escola. Esperem que us agradi i que gaudiu d'elles amb els vostres infants! Ballar plegats serà més divertit!



CEIF CAN PUIGGENER


Una forta abraçada de part de tot l'equip educatiu!



dimecres, 15 d’abril del 2020

FORMACIÓ DURANT EL CONFINAMENT

Hola famílies!

Davant de la situació de confinament en què ens trobem, l’equip de Can Puiggener estem aprofitant per fer formacions a distància per aprofundir en temes del nostre interès. D’aquest manera, totes les docents hem creat un front comú per buscar solucions a algunes inquietuds que ja ballaven en les reunions d’equip i que ara hem pogut anar donant resposta.

Una de les formacions que ens ha despertat més interès ha estat impartida per la formadora i mestra Jenny Silvente , anomenada “Ambients, espais i micro-espais”. En aquesta, hem pogut ampliar la nostra visió vers una metodologia del dia a dia centrada en les necessitats i els interessos dels infants, basada en el joc i amb espais de lliure circulació i de lliure elecció, sempre amb materials manipulatius i que permetin la llibertat del cos. D’aquesta manera podrem tenir una visió més individual de cada nena i nen amb espais a l’escola i a les aules que permetin fer jocs de trobar-se i separar-se, jugar a ser, espais d’acció i calma, de construcció i destrucció, d’explorar, descobrir i manipular, d’expressió i, com no podia faltar, espais exteriors.




Ambients, espais i microespais. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.


Aquesta formació ens ha permès anar un pas més enllà en el nostre tarannà ja arrelat relacionat amb la visió que tenim de l’infant i ens ha donat eines per a reflexionar de forma profunda per anar perfeccionant i optimitzant els nostres recursos personals i materials.

També, hem dut a terme altres cursos amb la mateixa formadora. El primer dedicat a “l’Obrador de sorra”, un espai que convida a gaudir del plaer de manipular amb sorra fina i diversos elements i estris.



L'obrador de la sorra. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.


I, el segon, relacionat amb l’observació i la documentació com a eines indispensables en una escola, gràcies al qual hem pogut aprofundir més en l’aspecte de recollida d’aspectes rellevants dels infants de forma més acurada.




L'observació i la documentació. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.


Actualment, estem immerses en la formació de “Disseny d’espais educatius” on s’ofereixen els punts claus per a la reflexió i l’acció per a confeccionar els diferents espais de l’escola amb qualitat.


Disseny d'espais educatius. Extreta de "Veure, pensar, sentir" de J. Silvente.

No ens podem oblidar tampoc de totes les xerrades amb persones expertes de diferents àmbits de l’educació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la conferència de la pedagoga Romina Pérez Toldi sobre “Acompanyar el joc” que també ens han ofert recursos que conviden a la reflexió ja sigui per aquests dies de confinament, així com per la tornada a l’escola.



Així que ja veieu que nosaltres seguim més actives que mai fent allò que tant ens agrada, reflexionar sobre la nostra pràctica per a fer de l’escola un bon espai d’acompanyament als infants.

divendres, 10 d’abril del 2020

L'OPORTUNITAT D'AQUEST CONFINAMENT...


Estimades famílies,

Primer de tot, em voldria presentar per aquells i aquelles que no em coneixeu.
Sóc la Montse Boxaderas, psicòloga que aquest curs està realitzant l’assessorament psicopedagògic de Ceif Joaquim Blume, Ceif Can Puiggener i Ceif Andreu Castells.
Atès el moment d’excepcionalitat que estem vivint a l’actualitat, considerem important poder proporcionar-vos unes pautes, des del punt de vista psicològic, per tal que aquest període de confinament a casa, pugui esdevenir una molt bona oportunitat d’ESTAR en família i GAUDIR dels qui més estimem.

Us aconsellem, en primer lloc, i tenint en consideració la logística familiar actual, mantenir una RUTINA amb els infants per tal d’aportar-lis la màxima seguretat en aquests moments. Aquesta rutina pot incloure diverses activitats que poden variar en funció de la franja evolutiva en que es trobi el vostr@ fill@ (respectant el seu ritme maduratiu) i de de les seves pròpies necessitats. En aquest sentit podeu incloure rutines higièniques com el rentat de mans cantant cançons i fent bombolles, fer massatges amb crema hidratant al cos en el moment del canvi de bolquer, llençar el bolquer a la brossa..etc. És important dur a terme aquestes mesures higièniques en aquests moments sobretot, i també en general.

Als infants més grans, els podem presentar tasques relacionades amb el dia a dia de casa; llençar la brossa a les escombraries, posar o desparar la taula, recollir les joguines, desar la roba al armari, etc.
És important realitzar aquestes activitats, en la mesura del possible, a la mateixa hora del dia.
També podeu estimular la vostra imaginació i crear propostes amb els infants: bosses sensorials, pintura amb paper gran al terra, manipulació de plastilina o pasta salada, etc. De ben segur que si rastregeu a Google trobareu moltes propostes divertides!

D’altra banda m’agradaria poder compartir amb vosaltres, la reflexió que realitzo en aquests moments...

Mireu, hi ha molta gent que em pregunta com ho estem portant a casa, ja que també sóc mare d’un infant de dos anys, i trencant tota expectativa d’un confinament per contaminació viral, els hi dic: “molt bé, el Pol està gaudint moltíssim d’estar 24h amb els seus pares”. Doncs sí, contra tot pronòstic, hem decidit donar-li una oportunitat a aquest moment, per ESTAR i GAUDIR de moments ÚNICS en família. Gaudir dels àpats, del canvi de bolquers, dels inicis amb l’orinal, d’una abraçada, d’una rebequeria, d’un plor, d’un petó, d’un conte, d’una carícia o d’una mirada... SENSE PRESSES, pensant i prenent consciència NOMÉS del moment present. Coses que fem de manera tan automàtica i amb tanta pressa, que sense voler, havien “perdut” el seu significat. Doncs ara, famílies, és un bon moment per recuperar-ho.

Des de l’equip, us animen a GAUDIR en família, ESTAR en família.


Montse Boxaderas
Psicol. Col. COPC 18761
Assessorament psicopedagògic CEIF Andreu Castells, Can Puiggener i Joaquim Blume.