Un
dels jocs que més podem observar a la infància és “jugar a fer com si” o “a ser
com…”. La imitació forma part indiscutible del procés d’aprenentatge de
l’infant i és també la manera com aprenen a socialitzar-se, a interactuar i
entendre el món que els envolta, a expressar les emocions i alhora anar
integrant les diferents capacitats motores.
Fer
veure que un cilindre de cartró és un telescopi, una peça de construcció es
converteix en un telèfon o uns taps de suro en un menjar deliciós són alguns
dels jocs que podem observar diàriament a l’escola, a casa, en el parc...
En tot aquest llarg procés que abasteix l’etapa des d’infantil fins a primària és necessari que l’adult doni l’espai necessari per deixar florir aquest joc, sense interrupcions ni reconduccions, sense cap finalitat més que acompanyar i escoltar les necessitats de cada infant. En el joc simbòlic no tenen cap sentit les regles del món dels adults, ha de ser una activitat lliure, espontània, que doni pas a la imaginació, a la creativitat i a la descoberta de cada infant amb si mateix i amb els iguals.
Però
com tot procés d’aprenentatge, en el joc simbòlic també existeix una evolució.
Inicialment veurem com els infants comencen a interessar-se en elements
quotidians i reals per donar-li la utilitat que observen en el món dels adults.
Per exemple, quan agafen les claus de la mare o el pare i es dirigeixen a la
porta per intentar encaixar-les al forrellat. Més endavant donaran vida als
objectes aportant la seva imaginació per fer altres coses que no siguin les
establertes socialment. Com quan un infant utilitza una forquilla i fa veure
que és un cotxe. Després s’endinsaran en un joc més d’imaginació, creativitat i
fantasia... donant pas a què floreixin les emocions més profundes com la por o
l’agressivitat a través del cos i del contacte. Un clar exemple d’aquesta etapa
és quan els infants comencen a jugar entre ells a ser atrapats per un monstre
que els porta a la seva cova. I finalment apareixerà un joc més real, on
l’infant ja no imita a ningú, sinó que és ell el protagonista de la seva història
i el que fa és vàlid, útil i real. En aquesta última fase ens podem trobar a
infants que ja no juguen a ser un adult que cuina o cuida de l’hort, sinó que
realment són ells qui comencen a elaborar les seves pròpies receptes i a sembrar la seva collita.
En tot aquest llarg procés que abasteix l’etapa des d’infantil fins a primària és necessari que l’adult doni l’espai necessari per deixar florir aquest joc, sense interrupcions ni reconduccions, sense cap finalitat més que acompanyar i escoltar les necessitats de cada infant. En el joc simbòlic no tenen cap sentit les regles del món dels adults, ha de ser una activitat lliure, espontània, que doni pas a la imaginació, a la creativitat i a la descoberta de cada infant amb si mateix i amb els iguals.
El joc simbòlic ofereix l’oportunitat d’expressar i evolucionar
emocions internes que, d’altra forma, difícilment poden ser expressades”
(Maite Durán)
